D’aquest article m’ha agradat la clara exposició que fa dels diferents grups d’eines, els exemples que d’ells en dóna i la concepció constructivista del seu ús educatiu.
Per començar dir que veig que l’ús d’aquestes eines dependrà definitivament de les edats on les implementem i que algunes poden ser definitivament integrades a primària (bases de dades –molt útils i no hi pensem-, xarxes semàntiques, els modelats de sistemes- sempre i quan les fórmules fossin donades podrien ser molt interessants per literatura, educació per la ciutadania- eines d’interpretació de la informació i les de comunicació i col·laboració-sobretot l’exemple de Collaboratory Notebook, les bases de dades conjuntes, etc...) i les altres (fulls electrònics –podrien, no obstant ser útils amb major coneixement d’ells per part dels mestres de primària per ajudar al raonament de resolució de problemes-, sistemes d’experts, eines de visualització, els hipertextos) les veuria més per a estudis secundaris i superiors.
No obstant, tinc alguns dubtes:
1.- Pel que fa als micromons estic molt d’acord amb el comentari de Glòria sobre Second Life (bé, jo ho hi he entrat, només ho conec per un reportatge del 30 minuts), però em va semblar molt negoci pur i crec que té raó al dir que les regles haurien de canviar. Però... com a mestra de llengua estrangera... que els alumnes poguessin ser avatars dins un micromon d’escola irlandesa, o de turista per Londres o de visita per Austràlia i haguessin de posar en joc els seus coneixements de llengua per “jugar-hi” alhora que aprenien cultura “real” em semblaria fantàstic!.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada